El dilluns passat vaig poder assistir a un interessant debat sobre el futur del Benacantil organitzat per la inquieta i molesta PIC, un club ple de fantasmes segons el nostre educat, respectuós i demòcrata alcalde, el ventrut Sr.Díaz Alperi, perquè si be ell no te indicis objectius per denominar al President de la Plataforma com a fantasma, jo si que en tinc per reconéixer que el nostre alcalde és un home més be ventrut.
I si voleu alguna prova empírica al respecte solament heu de navegar per les hemeroteques i buscar la foto amb la qual es va presentar a la primera campanya electoral i comparar-la amb la de les últimes que pràcticament ja no hi havia espai per a reproduïr-lo amb tota la seua magnitud.
Però no vull allunyar-me del tema a tractar. El Benacantil i el Castell de Santa Bàrbara de nou amenatzats pel desgovern popular de la nostra ciutat. El principal patrimoni cultural, històric i arquitectònic que te Alacant, -de fet és la peça central del nostre escut- i al mateix temps un dels poquets espais verds al centre de la villa, perilla de nou. L'actual regidor de cultura, Miguel Valor, s'ha tret de la màniga un pla per a reactivar el castell i el seu entorn i convertir-ho en un espai de trobada i visita obligada d'alacantins i visitants, amb els seus restaurants, amfiteatres, funiculars, escales mecàniques de accés i com no? pàrquings. Ja està tot preparat!
Ara segur, que els rojos i els fantasmes de la PIC es queixaran i no voldran el progrés de la nostra ciutat. I és que sincerament, la millor proposta de totes seria la d'aprofitar el deteriorament del castell per a tirar-lo tot baix i construir uns quants adossats, segur que algun que altre regidor ja l'ha pensat inclús!
dimecres, 13 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
COVARDS
Una de les principals funcions d'aquest nou blog és la deconstrucció de tòpics instal.lats en el pensament majoritari tant dels grups de l'esquerra a la nostra ciutat, com de la pròpia ciutadania en general. I res millor per començar que parlar de la dreta que governa, o tal vegada des-governa Alacant. Molts pensavem que el fet de que el PP de la terreta fóra un club d'amics i familiars preocupats seriosament pel futur i el benestar de la família -que no la catòlica- sino més be la pròpia, feia que estiguera un tant despreocupat per questions més de tipus ideològic.
Dit d'una altra forma, es podria pensar que a un PP corrupte, sospitós de favors a empresaris amics i més paregut a una S.L. que a un partit plenament democràtic, temes relatius a la apertura ideològica o a la defensa de llibertats i drets de les persones les importa un poquet menys, que allà a on el PP fa bandera i electoralisme amb totes aquestes qüestions.
A més, si fem cas del tòpic que Alacant és roja, perquè va ser l'última ciutat republicana, i a més, i gràcies al turisme i la primera onada migratòria interna allà a les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta, aquesta és una ciutat d'acollida, cosmopolita i oberta, doncs els nostres reprsentants segur que són molt més oberts que aquells de la Espanya més austera i castellana.
Podriem inclús parlar maliciosament de la presència a l'equip de govern d'algun regidor que sempre ha defensat postures obertes i respectuoses amb la història més propera, el que també podria afavorir aquesta sensació de modernitat a la dreta local.
Doncs tot és una autèntica falàcia, una puta mentida, si em permitiu el cas i la paraula. Aquesta dreta, a més de tot el que ja he dit abans, és una dreta per la que podem avergonyir-nos amb causa. Tenim una dreta casposa, i el pitjor de tot, una dreta clarament heredera del fascisme i el franquisme.
Ahir a la nit, veient la televisió, a la 2 va aparéixer un reportatge sobre "Espacio tangente", un centre de creació contemporània que s'ha creat des de fa uns quants anys a Burgos (òsties, Burgos, tu!), i que desenrotlla les seues activitats a un local cedit per l'Institut Municipal de Cultura. I entre totes aquestes activitats (moltes subvencionades pel propi Ajuntament, dirigit pel ex-ministre azanarista Juan Carlos Aparicio), està la recreació del Burgos republicano, amb gent portant banderes republicanes i pasejant sense més complexes pels carrers de la ciutat.
I al nostre Alacant ens trobem amb que tot el treball fet per la gent de la "Comisión para la Recuperación de la Memoria Historica", està a punt de perdre's. Els esforços per tal d'aconseguir que la família del gran Eusebio Sempere donara per a la ciutat -en homenatge a les víctimes d'un regimen que va acavar amb un sistema legal i democràtic- una bella escultura, o la subvenció de 20.000 euros aconseguida del govern central per a la construcció del "Memorial del Campo de los Almendros" han topat amb la incomprensió i la miopia del PP d'Alacant.
No solament no deixen fer-ho, sino que encara tenen la prepotència i la xuleria de no donar cap tipus d'explicació a ningú, ni als membres de la Comisión, ni a la resta de la ciutadania. Ells pensaran que són els amos de la ciutat, jo en canvi pense que eixa és l'actitud duns sers tremendament covards.
Dit d'una altra forma, es podria pensar que a un PP corrupte, sospitós de favors a empresaris amics i més paregut a una S.L. que a un partit plenament democràtic, temes relatius a la apertura ideològica o a la defensa de llibertats i drets de les persones les importa un poquet menys, que allà a on el PP fa bandera i electoralisme amb totes aquestes qüestions.
A més, si fem cas del tòpic que Alacant és roja, perquè va ser l'última ciutat republicana, i a més, i gràcies al turisme i la primera onada migratòria interna allà a les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta, aquesta és una ciutat d'acollida, cosmopolita i oberta, doncs els nostres reprsentants segur que són molt més oberts que aquells de la Espanya més austera i castellana.
Podriem inclús parlar maliciosament de la presència a l'equip de govern d'algun regidor que sempre ha defensat postures obertes i respectuoses amb la història més propera, el que també podria afavorir aquesta sensació de modernitat a la dreta local.
Doncs tot és una autèntica falàcia, una puta mentida, si em permitiu el cas i la paraula. Aquesta dreta, a més de tot el que ja he dit abans, és una dreta per la que podem avergonyir-nos amb causa. Tenim una dreta casposa, i el pitjor de tot, una dreta clarament heredera del fascisme i el franquisme.
Ahir a la nit, veient la televisió, a la 2 va aparéixer un reportatge sobre "Espacio tangente", un centre de creació contemporània que s'ha creat des de fa uns quants anys a Burgos (òsties, Burgos, tu!), i que desenrotlla les seues activitats a un local cedit per l'Institut Municipal de Cultura. I entre totes aquestes activitats (moltes subvencionades pel propi Ajuntament, dirigit pel ex-ministre azanarista Juan Carlos Aparicio), està la recreació del Burgos republicano, amb gent portant banderes republicanes i pasejant sense més complexes pels carrers de la ciutat.
I al nostre Alacant ens trobem amb que tot el treball fet per la gent de la "Comisión para la Recuperación de la Memoria Historica", està a punt de perdre's. Els esforços per tal d'aconseguir que la família del gran Eusebio Sempere donara per a la ciutat -en homenatge a les víctimes d'un regimen que va acavar amb un sistema legal i democràtic- una bella escultura, o la subvenció de 20.000 euros aconseguida del govern central per a la construcció del "Memorial del Campo de los Almendros" han topat amb la incomprensió i la miopia del PP d'Alacant.
No solament no deixen fer-ho, sino que encara tenen la prepotència i la xuleria de no donar cap tipus d'explicació a ningú, ni als membres de la Comisión, ni a la resta de la ciutadania. Ells pensaran que són els amos de la ciutat, jo en canvi pense que eixa és l'actitud duns sers tremendament covards.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
